Temps difícils

Són temps difícils aquests que corren. Fa cinc anys que vam entrar en aquesta meravellosa crisi, que tots aquells que no teníem assessors, ni eren economistes, ni cobràvem ni cobrem un munt d'euros al mes per fer anàlisi, estudi de mercat... sols les veiem venir.
Qualsevol mestresa de casa, sabia i sap que on entren 5 no poden sortir-ne 10; i quan no tens més que aquesta quantitat per gastar no "estires més el braç que la maniga".
Tots els nostres polítics, siguin d'un país anomenat Espanya o d'un altre anomentat Catalunya i d'una ciutat anomenada Sabadell, han fet el mateix... deixar-se portar pel tinc 5 i em gasto 10, després el banc ens deixarà la resta i així any rere any, i per això estem aquí, perquè ara que fem els comptes, aquests no quadren... perquè ara que tenim de tot: Centre d'Atenció Primària, Biblioteques per barris, Centre Cívics, Poliesportius, Piscines, Infraestructures solitàries, Aeroports que no porten enlloc... NO els podem mantenir
Quin preu hem pagat? Un preu tant elevat que ningú té una calculadora amb tants números per fer els comptes.
Quan es fan aquests tipus d'inversions, què no es fan els números?: el de què costa construir i què costa mantenir, si costa més el farcit potser ens plantejem què s'ha de fer. Però, NO, no hem fet això, hem construit, construit i construit i ara què?
Ara els ajuntaments no tenen diners, els consells comarcals, les diputacions, la generalitat, l'estat, els paísos europeus no tenen diners , i els bancs han tancat l'aixeta dels prèstecs, perquè POBRETS tampoc tenen diners.
Els treballadors són presionats per les seves empreses, sota el discurs d'ara tots ens hem de premer el cinturó, hem de sortir com sigui d'aquesta crisi que no hem creat, hem de sacrificar el sou, les pagues extres, alguns la feina, les condicions de treballs que teniem fins ara, però tot sigui perquè el país surti endavant...
Que som d'inocents!!! Ens ho creiem. Som així els treballadors, després de tant lluitar pels nostres drets, ara van i ens expliquen una d'indis i ni tant sols tenim la capacitat d'anar a una i lluitar per allò que ja hem aconseguit i que per dret és nostre.
Els nostres polítics ens enganyen, en manipulen i no són clars ni amb nosaltres, i ni tan sols amb ells mateixos. Han perdut la capacitat de defensar els interesos dels ciutadans per sobre dels seus i moltes vegades del partit al qual representen.
CRIDEM, DEFENSEM I LLUITEM pel nostre futur i pel dels nostres fills, demanem transparència en la gestió, humilitat en el servei que presten a la ciutat i sobre tot RESPONSABILITAT I COHERÈNCIA. Perquè sols si un és honest amb si mateix podrà ser-ho amb els altres.

Bon Nadal! JOU? JOU? JOU?

No és per xafar la guitarra de ningú, personalment cada dia intento estar de bon rotllo amb tothom i fer una vida familiar normal, amb amor i demés. Per Nadal em trobo amb la família, també intento fer-ho la resta de l'any, però, per Nadal, malgrat el meu ateisme que ve de lluny pot ser influït per una educació cristiana, per la propaganda, els llums del carrer o el Corte Inglés, em sembla bonic reunir la família. Va de debò, encara que us pugui semblar una mica cursi. Fem cagar el tió, i per desconcert dels anglosaxons, tots els éssers màgics que poden passar per casa amb una mena de mestissatge cultural hi passen, què hi farem, reconec que amb això sóc una mica bleda...

Però dit això, la cosa és que amb més o menys dies de festa, depenent de l'estalviador d'hores que hagi estat cadascú i sense paga extra, perquè els 800 euros no són la paga extra de nadal si no una altre cosa que ens devien i que ara ens l'han pagada a canvi d'una cosa més petita de la que ja teníem... amb això i una mica de sort, o molta sort, molts de nosaltres passades les festes que tingui cadascun, tornarem a la feina, amb més o menys IL·LUSIÓ... però no tots. Hi haurà companys i companyes que no ho faran perquè ja no la tindran la feina, perquè el 31 de desembre se'ls acaba el contracte. SE'LS ACABA EL CONTRACTE és una expressió alliberadora, exculpadora, ho he sentit moltes vegades NO ELS FEM FORA, NO ELS ACOMIADEM, NO ÉS UN ACOMIADAMENT: SE'LS HA ACABAT EL CONTRACTE... Com si acabar-se el contracte fos una cosa extraterrenal, en la que els humans no hi tenim res a veure, com si fos fruït de l'acció d'una força suprema i el patró, en aquest cas l'Alcalde i el govern municipal no hi poguessin fer res... SE'LS HA ACABAT EL CONTRACTE...

El que jo penso és que això que passa a l'administració són ERO's de facto. M'explico: a una empresa privada si hi ha una baixada d'encarrecs, de comandes, l'empresari es planteja reduir la plantilla i es pot acollir a un ERO, que ha de negociar amb els sindicats... el concepte ERO no hauria d'estar normalitzat com una forma de fer còmplices els representants del treballadors dels acomiadaments patronals, però la cosa és que s'ha de negociar, i si més no aquesta fiscalització, posem que evita una certa arbitrarietat, com a mínim l'empresari ho ha de justificar d'alguna manera... però en els ERO's encoberts de l'administració no hi ha justificació que valgui... ni negociació... ni res (com al telenotícies diuen que tot va malament i a casa tenim aturats i el veí també i quell altra que conec fa quatre anys que no treballa, donem per fet que això justifica que l'Estat en totes les seves extensions político administratives talli i retalli a dojo, això no és una justificació, cada passa s'ha de valorar en concret). L'Ajuntament es va declarar en fallida sense comptar amb ningú, ni representació sindical, ni treballadors ni ningú... Això és ni més ni menys que el pla d'ajust. A la SEAT com a mínim s'han fet referèndums per si fan un cotxe o no el fan... A l'Ajuntament, a l'administració, això no s'ha fet, però no sé si ningú ho ha demanat... D'altra banda, la retirada de comandes sembla que podria ser l'absència de finançament en quedar tallades les subvencions que arribarien d'altres administracions... ÉS COM SI ET TALLESSIN LA LÍNIA DE CRÈDIT com a conseqüència hi ha companyes i companys que aquest nadal no estaran tan contents i feliços i amorosos com d'altres. Això va passar també aquest estiu, més d'una vintena de companys van haver de plegar. SI EREN MÉS DE DEU JA VAL, ja sé que tots no eren acomiadaments, però la cosa és que uns es van quedar i altres no, ÉS A DIR que els van acomiadar, NO JUGUEU AMB LES PARAULES...

Penso que potser caldria fer alguna cosa per demostrar si més no el nostre desacord amb aquesta forma de fer política, de gestionar els recursos humans de l'Ajuntament i retallar serveis (No es faran els mateixos serveis amb menys gent)

PROPOSTES:

PLANTADA DE PANCARTA DAVANT DE L'AJUNTAMENT ABANS D'ACABAR LA SETMANA (ELS SINDICATS PODRIEN DIR ALGUNA COSA A MÉS D'EXPLICAR EL RESULTAT DELS PROCESSOS CONGRESUALS I LLEPAR-SE LES FERIDES I ESQUITXOS DEL MERCURI)

Aquesta tarda hi ha una mani:

Urquinaona 17:30 a plaça de Sant Jaume (BCN) contra les retallades i a varies ciutats més (CONVOQUEN ELS SINDICATS)

Valoració de la vaga del 14 de novembre

Per endavant, cal dir que la vaga és un instrument de lluita cabdal per a la defensa i millora de les condicions laborals i de vida dels i les treballadores.

Pels que no tenim accions, ni rendes, ni negocis diversos, pels que només tenim com a recurs de vida el producte del nostre treball assalariat negar-nos a treballar perquè fem vaga és l'eina més contundent que tenim:

Si el preu no és bo, no hi ha producte.

De ben segur que ningú d'aquells que critiquen avui les vagues, que les consideren antiquades, fora de temps i de lloc, no lliurarien un producte a un hipotètic comprador sense fixar el preu per endavant.

Oi que no?

De fet, en bona part, la crisi immobiliàriobancària actual ve d'això:

els bancs no han volgut rebaixar el valor del seu actiu immobiliari (Ara, sembla que ho fara el banc “dolent” pagant amb diners públics la diferència).

I tenen la barra de criticar els vaguistes...

Els treballadors i les treballadores tampoc no hauríem de lliurar el producte del nostre treball sense tenir garantit el preu, les relacions laborals ben pactades i les condicions socials assegurades, perquè, al cap i a la fi, són també part de les nostres retribucions diferides en forma de “benestar”.

Per contra, se'ns retalla el sou directe, i el diferit, amb les retallades als serveis sanitaris, educatius, asistencials, etc., les condicions laborals pactades als convenis, trencant unilateralment la negociació col·lectiva i retallant les condicions socials (salari diferit).

Quan negociem els convenis, els treballadors i les treballadores pactem, mitjançant els nostres representants sindicals, amb les patronals, públiques o privades, unes determinades condicions, depenent també del context social que cal tenir en compte i forma part de la negociació. Què vol dir això? Que si no disposséssim de cobertura per desocupació (ara retallada), si no tinguéssim sanitat pública i universal (ara retallada), si no tinguéssim escoles públiques o concertades (retallades), i així una llista de coses que teníem i ara ja no les tenim o les tenim retallades, no hauríem arribat a acords amb les patronals, i les empreses haurien deixat de tenir uns guanys per la venda d'uns productes que no haurien pogut frabricar perquè ningú els ho hauria fabricat.

(EX. Si vas a comprar pa a cal forner i la barra val 0,90 € i només en vols pagar 0,7€, el més provable és que el forner no te la vengui, no?)

Cert és, però, que com aquells que només disposem del nostre sou també tenim la capacitat d'estalvi més limitada, segurament, i així passa, hauríem de fer la feina en pitjors condicions perquè no és veritat que tinguem llibertat contractual, i com hi ha coses bàsiques per viure que no podem fer si no tenim un sou, doncs ens veiem abocats a treballar de vegades en condicions pitjors (d'aquí que encara que govern i patronal estiguin fent la “la matanza de Texas de las relacions laborals i de les condicions socials de les classes subalternes, encara anem a treballar aquells que encara no hem perdut la feina).

NO ESTEM INVENTANT RES, NOMÉS POSANT AL DIA ALGUNES IDEES QUE DE VEGADES PERDEM DE VISTA

Tal com ho tenim ara, el treball és un mercat, els i les treballadores venem la nostra força de treball física i intel·lectual i una economia de mercat es regeix per la llei de l'oferta del producte i la demanda (major oferta del producte, preus més baixos/major demanda del producte, preus més elevats) obviament el producte és el nostre treball, quans més milions de persones ofereixen el seu treball al mercat, perquè es troben en situació d'atur i menys empreses hi ha per contractar-los, el preu (salari directe o diferit) se'n va en orris.

Des dels governs, des de les altes estàncies de totes les estàncies, des de les patronals, des de les tertúlies televisives i radiofòniques, sens critica perquè aquesta vaga, com totes les vagues generals arriba en un mal moment, perquè no som prou responsables... perquè el que cal és aixecar el país...

Això vol dir que sí que som importants, i que la vaga és un instrument efectiu...

(“ladran, luego cabalgamos”)

però no diuen el mateix dels defraudadors...

dels especuladors...

dels qui retenen fortunes sota les rajoles dels paradissos fiscals que esperen de forma oportunista que passi la tempesta econòmica per treure rèdit de la misèria que està generant...

la recepte dels gurus que governen en el nostre nom i al servei dels poderosos és que per sortir de la crisi, a més de rescatar la banca pagant el poble, cal augmentar el marge de beneficis empresarials a costa de rebaixar els costos laborals... (una tesi molt moderna).

Per això cal no caure en el parany dels discursos i teories sobre si vaga o no vaga, si està de moda o si ja no és moderna. Les vagues no es fan perquè siguin més o menys xics perquè siguin més o menys mones. Les vagues no es fan per caure bé a ningú. La vaga no és una festa, és una lluita. Es una demostració de força davant de qui no ens vol pagar el producte (t'emportes la barra de pa sense pagar-la o pagant-la al preu que et dona la gana? Oi que no. Doncs, igual.

I la vaga general és, a més, un fet dramatic, encara que ens ho vulgui edulcorar amb discursets de democràcia i drets... perquè quan interessa tots som molt civilitzats però són discursos per neutralitzar l'efecte de la lluita (no ens enganyem) la vaga no és només fruit d'una opinió, l'exercici d'un dret o un altre, de treballar o fer vaga, d'obrir la botiga o no obrir-la.

En una vaga d'empresa o d'un sector hi ha una contradicció entre què vol la patronal i què volen els treballadors i treballadores de l'empresa. Si anem a la vaga, som els treballadors i treballadores que hem de garantir que mentre dura la vaga, d'allà no surt ni un botó per vendre, (o ens deixen endur el pa del forner, i ja arribarem a un acord en el preu, mentre ens cruspim el “bocata”?) Però si més no, en una empresa o en un sector quan s'està negociant les parts contractants estant prou definides: la patronal és la patronal i els treballadors i treballadores són els que són. En una vaga general això no es veu tan clar. La vaga general normalment va dirigida contra mesures guvernamentals. Els governs prenen messures que beneficien uns i perjudiquen uns altres. És així la cosa, per això uns votem unes coses i d'altres en voten unes altres... això és democràcia. Assumim el resultat que ha triat la majoria, però no vol dir que haguem de suspendre les nostres vides entre votació i votació. Els governs prenen messures del tipus facilitar l'acomiadament, perquè els empresaris no se n'han sortit a la mesa de negociació amb els sindicats i aleshores surt el govern i ho fa per ells, és com si entrés un guardia urbano al forner i li digués al senyor o la senyora que ven el pa que ens l'ha de vendra a 0,7€ i no a 0,9€ perquè no ens en sortim nosaltres sols negociant la cosa... Doncs el govern si que ho fa. Reduiex el cost de l'acomiadament, perdem així, d'una banda estabilitat i seguretat en les nostres vides i a més rebaixa la nostra capacitat contractual, que vol dir tant com “si no t'interessa el que et vull pagar (treballar en aquestes o aquelles condicions) “aquí tens la porta” i tinc tants milions de persones on triar. Per tant, malgrat la crisi és general les messures del govern per sortir de la crisi no afecta a tothom en general a uns ens perjudica directament i a altres o bé els beneficia o afavoreix d'alguna manera o no els perjudica directament. Els usuaris dels serveis públics no som tots per igual depenent de l'estatus. Qui té un estatuts “alt” normalment ha disposat sempre d'atenció mèdica, no ha tingut problema per accedir als medicaments, ha dut els nens a l'escola. Es veritat que ara tenim molts serveis universals que fa temps (deixem-ho en fa temps) no hi eren, però no a tothom li ha costat el mateix aconseguir un centre mèdic al barri, ni que es faci una escola. Hi va haver una epoca que els nens tenien moltes dificultats per estar escolaritzats, però no fa tant, a cop de pancarta es van aconseguir molts barracons per fer escoles i a força de pancarta molts edificis per treure els barracons. Ara ja sembla que tornem a tenir barracons per donar i per vendre...

el que vull dir és que no tohom arriba a una convocatòria de vaga general amb el mateix estatus i biografia vital. Lògic i normal. Però això no ens ha de fer dubtar. La negociació col·lectiva, el dret a negociar i les coses aconseguides no van ser de “bon rollo”, no van ser amb ji ji ji ja ja ja. Si avui l'estat, per democratic que sigui continua afavorint els poderosos i els dels estatus més alts abans d'arribar aquí encara era pitjor... però no ens enganyem, la democràcia, és a dir, la sanitat universal, les prestacions socials, l'educació universal, la negociació col·lectiva, la participació activa i pasiva a les eleccions, el dret a decidir, no ha estat fruit de la generositat d'un governant que es va llevar un dia i va decidir que es faria democrata i ... no és un tòpic, és real, no és un recurs dialectic, és veritat, durant els anys seixanta i setanta, milers, i milers són milers, no és cap recurs, insisteixo amb això perquè és important perquè van ser milers i aquest milers eren milers de persones, amb noms i cognoms amb families amb persones que se'ls estimaven, i van anar a parar a les presons espanyoles per manifestar-se, per reunir-se, per demanar que apugesin el preu del jornal, per demanar una reunió amb “l'amo”, aquests sindicalistes, persones valentes que van ser herois sense desitjar-ho van forçar les bases de la societat que tenim, allò que va costar molt de sofriment avui ens ho estant prenen sense cap esforç per part d'uns governants que ho fan en virtud de què?

Aquest escrit es pot acabar aquí o no, depen de nosaltres.

Germán

BRIMO: tenim un problema!

http://www.youtube.com/watch?v=e0UEnhqMAYw …

Sembla que hi ha força queixes per l'actuació dels Mossos d'Esquadra, especialmente per la Brigada Mòbil. En el video de l'enllaç es recullen diversos testimonis. El Síndic Rafel Ribó ha recomanat una investigació i que es retirin algunes de les armes utilitzades, però més enllà d'això, l'actuació dels BRIMO representa una tècnica repressiva buscada, no accidental.

ILP contra la Reforma Laboral

"CCOO y UGT impulsaron a principios de 2011 la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) para cambiar la reforma laboral aprobada por el gobierno del PSOE en junio de 2010, y recogieron más de 1.000.000 de firmas -se necesitaban 500.000- para que el Congreso modificara sus aspectos más lesivos, firmas que entregaron a la Junta Electoral Central en junio de 2011."
http://www.fsc.ccoo.es/webfsc/menu.do?Actualidad:Federal:Actualidad:453434

"El Congreso rechaza una iniciativa popular contra la reforma laboral del PSOE"

http://www.malagahoy.es/article/economia/1417450/congreso/rechaza/una/iniciativa/popular/contra/la/reforma/laboral/aprobo/gobierno/psoe.html

I CiU s'ha abstingut... quí l'obligava? 

Per anar fent balanç de la vaga del 14 N

El dia 14 de novembre vam fer una vaga general de 24 hores de caràcter europeu. Tot seguit penjo algunes referències per veure diferents aspectes i valoracions de la vaga, hi ha moltes més, si en trobeu alguna més que us agradi podríem compartir-les.

Caldria fer un balanç que no fos només descriptiu i/o sensacionalista. La vaga va ser un èxit, segons el meu criteri, malgrat se'n testin en dir que no hi va haver seguiment. Hi ha hagut molt poca informació de la vaga general i només es parla de detencions i ferits o fets que tal i qual... Però cal que fem la valoració de l'efecte que la vaga ha produït en la política d'austeritat dogmàtica. No esperem que surti ningú dient: quina gent més ben parida, quina vaga que han fet més eixerida, és una autèntica mostra de democràcia... Excepte a les pel·lis de Ken Loach, la classe obrera no es gaire protagonista dels audiovisuals... si no mirem la xarxa, on la gent penge sobre tot informació gràfica.

http://trobada9barris.wordpress.com/2012/11/24/balanc-repressiu-provisional-vaga-general-14-n/

http://www.luchadeclases.org/inicio/estado-espanol/estado-espanol/1082-balance-14-n.html

http://www.ccoo.cat/revistes/lluitadigital/161.pdf

http://www.pasionfmradio.com/index.php?option=com_content&view=article&id=411:ugt-agradecimiento-huelga-general-14n&catid=37:noticias&Itemid=70

https://n-1.cc/search?q=huelga+general&search_type=tags

http://laaurora.netpor.org/noticia/328/balance-huelga-general-14-n.html